Ítaca?

“Savi com t’has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques”. Tal i com a escriure Kavafis en el poema “Viatge a Ítaca”, musicat per Lluís Llach, el més important no és el final del camí que has emprès, en aquest cas Ítaca, sinó tot allò que adquireixes al llarg d’aquest. Sentiments, sensacions, persones, coneixements, tot un seguit de vivències que et permeten un camí plàcid. Molts escriptors han fet un gran paral·lelisme entre Ítaca i la mort, donant a entendre que el que no visquis durant el camí no ho viuràs pas a Ítaca. I és cert. Ítaca, al cap i a la fi, és el destí de cada persona, i mai el podrem triar ni canviar. En canvi el que sí que podem triar és com arribar a aquest destí, i això és al que ens anima el poema “Viatge a Ítaca”, a triar un camí ple d’aventures i vivències inoblidables.
Jo no sé quan arribaré a Ítaca, però el que sí que sé del cert és que el meu viatge està ple d’experiències i fets, moments i persones que fan del meu viatge un camí planer, per a que el pugui gaudir al màxim.