Tisores

Aquest objecte ens acompanya des de ben petits, de fet, són unes tisores les que ens separen de la nostra mare al néixer, quan tallen el cordó umbilical. Són l’ inici de moltes coses, doncs amb elles es tallen milers de cintes inaugurals, i són també el final de moltes altres, quan amb elles tallem records que volem oblidar.
Les fem servir des que som petits, tot i que utilitzem les de punta rodona, i poder fer-ho ens sembla tot un luxe, ja que no sempre se’ns permet. Les tenim també amb la fulla corba, per poder retallar amb formes diverses, i com no les trobem de mil i un colors, per dretans i esquerrans, més grans i més petites...
Les tisores són també presents a l’adolescència, quan les noies ens fem les primeres manicures i quan ens ensenyen a cosir els primers quatre botons. Les fem servir a la cuina, uns amb més traça que d’altres, i les fa servir el perruquer, quan volem veure’ns amb el nostre millor aspecte.
És un d’aquells objectes útils, molt útils i que trobem a faltar en milers d’ocasions; quan a una festa hem de tallar el paper de regal, quan fem pizzes i cal repartir, quan ens penja un fil del nostre jersei preferit, quan alguna cosa s’embolica fins al punt que no queda altre remei que tallar...
Són per tant un element que hi és, sempre està present, tothom en sap de la seva existència, però que sovint no valorem tot el que fa i ha fer per nosaltres al llarg de la nostra vida.