Tafanejant el blog d'una gran amiga me enrecordat massa de Londres... me enrecordat de la olor de la ciutat, a la que al principi costa molt acostumar-se, pero és la mateixa olor que quan ets a casa trobes a faltar... totes les olors d'allà són peculiars...
- l'olor de badulake
- l'olor a menjar que corria per tota la casa (on vaig viure) a les 6 de la tarda i que em feia adonarme que ja era l'hora de sopar
- l'olor a sabó quan passava per davant de la "laundry" del costat de casa (semblant a la de Mr. Bean)
- l'olor a Camden Market
- l'olor a l'herba de Hyde Park, quan hi anàvem els diumenges a la tarda a prendre el Sol
- l'olor a la gran cafeteria de Covent Garden (l'única que feia un cafè realment bo)
- l'olor a metro i humanitat
- l'olor a "France's King" (l'escola on anava a passar l'estona, jeje)
- l'olor a l'habitació de la Lisa, la meva companya de pis (bé, a la colonia que em va regalat per reis via correus)
En resum l'olor a Londres, aquella olor que em porta tants bons records, tantes deseperacions per tornar a casa, tantes ganes de despertarme cada dia i veure que em despertava a londres...
En fi, aquesta entrada d'avui va dedicada a totes les persones enamorades de Londres i que quan tanquen els ulls i s'imaginen la ciutat son capaços d'olorar Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada